FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eufemisme per fotre. Què fums aquí? En tot el dia no fum res. Li vaig fúmer un cop de puny, una empenta. El vaig fúmer escales avall. Si ara no ens ajuda, ens haurà ben fumut. Fúmer el camp. Jo et fum! És un que es fum de tot. Diu que no ho vol fer: me'n fum [...]
-a adj 1 humeante, humoso -sa. Una brasa fumera, un ascua humeante. f 2 [massa de fum] humo m. 3 [xemeneia] chimenea. 4 [de sitja de carbó] humero m. [...]
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 p fr esmolar, afilar. 2 fig i fam [fastidiar] emprenyar, empipar. 3 [adelgazar] aprimar-se pron. v pron 4 fam [fastidiarse] fastiguejar-se, fer-se fúmer (o fotre, o batre). ¡Que se amuele!, que es faci fúmer! [...]
n pr coger (o tomar) las de Villadiego fig i fam tocar el dos, pirar, tocar el pirandó, fotre (o fúmer) el camp, agafar el portant, guillar, girar cua. [...]
v tr 1 [perjudicar] fotre, fúmer. La lluvia nos ha fastidiado, la pluja ens ha fumut. Me fastidiaste no avisándome aquel día, em vas fúmer no avisant-me aquell dia. 2 [causar asco o hastío] fastiguejar, enfastidir, enfastijar. 3 [molestar] fastiguejar, empipar, emprenyar, fotre, fúmer, fer la [...]